Conde Bond Post

Sólo existe un tipo de conocimiento, aquel que se transmite.

Apunts de Disseny d’Aplicacions: Esboçant


En les fases de concepció d’una programa o aplicació informàtica,  el funcional interpreta un paper fonamental com pont entre el que demanen els usuaris i l’arquitectura tecnològica que satisfarà aquestes necessitats. En les primeres reunions de treball entre equips multidisciplinars els plantejaments han de ser oberts, predisposats al diàleg, flexibles, però alhora s’hauran d’ajustar als límits que imposen les eines.
Aquesta aportació és un fragment d’un document de treball preparat per a una reunió en la que es comença a concebre un programa, una eina per a un grup de creatius que com molt bé va descriure Ogilvy són” un grup amb un porcentatge raonadament elevat d’estirats, orgullosos, brillants [de vegades] y excèntrics inconformists.” Defnició que ben bé es pot extrapolar als “consultors informàtics”.
Aquest document no és una guia, és només una idea com tantes…

GENCOM ToolB

Mentre no disposem del mòdul d’eines especialitzat d’un altre grup de desenvolupament el CRTCPY ToolB, iniciem el nostre módul bàsic de classificació de tipus de missatges, en concret de gèneres de comunicació, que és el nostre domini. No es pot concebre i dissenyar els dos components de manera paral·lela sense definir un protocol de comunicació entre ells, “s’hi han de viure o conviure en el mateix entorn estan condemnats a entendre’s” des del principi fins la fi.

En una anterior aportació1 explicàrem com definir un manipulador (handler) d’informació. L’utilitzarem com a patró del nostre desenvolupament de components de l’aplicació: el mòdul GenCom ToolB. El manipulador patró que utilitzem és en essència un component autònom que rep, extrau, transforma i emmagatezema informació, o continguts. En aquesta aportació ens centrarem exclusivament en les fases de transformació i emmagatzematge de continguts, que són les més estretament vinculades a l’usuari. I tractarem d’obtenir un primer esborrany que ens permeti interactuar amb la resta d’integrants del equip de treball.

La modularitat d’una aplicació ens pot proporcionar flexibilitat i una notable simplificació del seu posterior manteniment, tantmateix podríem pensar que ens suposarà una major complexitat de la seva explotació i el conseqüent deslligament de la seva evolució. Per tant l’atomització, i en concret el grau d’atomització2, és un indicador clau que utilitzarem durant el desenvolupament per “calibrar” la nostra sol·lució. Una gran concurrència d’execució de processos podria esdevenir un rendiment pobre del sistema o de constant ajustament, en ambdós casos un increment del seu cost de vida.

Arbre de continguts

L’ús de mapes mentals3 és una alternativa lateral del nostre hemisferi cerebral dret a l’esquemetització que ens facilita el procés de modelatge d’una idea, quan aquesta és incipient, quan encara està prenent forma. Un mapa mental és en si un arbre amb una ramificació de continguts determinada, que malgrat l’aparença no segueix una seqüencia establerta -cadena d’esdeveniments-, és un esborrany subjecte a canvis. Una llista de tria de múltiples llistes en una aproximació linial de la seva naturalesa.

Partim del gènere comunicatiu i la seva classificació proposats per Pinto y Agustín 4

Earl Bond Sez ~ Classificació dels Gèneres Comunicatius http://condebond.wordpress.com/2010/04/08/classificacio-dels-generes-comunicatius/

A primer cop d’ull i sintetitzant, podem dir que existeixen set categories primàries o branques de primer nivell que es ramifiquen fins a un tercer nivell.

En aquest moment, forçosament hem d’establir quantitativament quants nivells (profunditat) hi haurà i qualitativament com es definiran les categories (amplitud) en cada nivell. L’experiència m’aconsella establir un màxim de cinc nivells durant les fases de disseny i desenvolupament. I aquest cas no serà una excepció. Les dues categories restants les utilitzarem per comunicar-nos amb el sistema i amb l’usuari, els dos nodes que interactuen a través nostre.

Amb independència de la tipologia d’usuari que interactui amb nosaltres, les categories primàries seran l’arrel o punt de partida del nostre propi procés d’emmagatzematge i classificació de la informació obtinguda en la recerca, objecte d’un tractament posterior. Aquest mòdul s’ocuparà de processar continguts a partir dels gèneres comunicatius.

Cada categoria és un node, un punt de connexió -o accés- al sistema que admet múltiples connexions dependents, subcategories. La limitació del nombre de nivells de categories ens obliga a tractar de reduïr les ramificacions dels nivells inferiors en un necessari procés de síntesi evolutiu amb el seu predecesor5. En general, quan estem concebent una aplicació o programa els components orgànics sovint encara no estan “formats”, és a dir s’han d’anar polint i redifinint -iteració- en repetides ocasions.

Ramificació de l’arbre

Una definició linial -una col·lecció- de les categories ens donarà poc marge d’actuació: l’usuari només podrà afegir per complex que sigui un criteri de selecció. Aquesta concepció seria bàsicament una anàlisi, una disecció. Introduir un procés sistèmic -col·lectivitat- de categorització suposa la definició de múltiples criteris -entorn- en que es durà a terme la classificació i ordenació de nodes. Cada categoria contindrà una lògica pròpia de definició el que ens permetrà acostar-nos més a la lògica del món real, serà en essència una síntesi.

De tota manera, hem d’entendre que aquest component interactuarà dins del sistema amb el component CRTCPY ToolB que tindrà la seva pròpia complexitat de categories internes i que per tant ,una aproximació linial de la nostra categorització podria ser perfectament útil per a concebre el prototip i reduir el cost del seu desenvolupament.

En el mapa mental existien tres nivells de ramificació que en el nostre modelatge es sintetitza en dos nivells el primari, el del tractament del gènere comunicatiu. Si ho mirem amb deteniment podem arribar afirmar que no deixa de ser un condjunt de 7 llistes de valors o LOV (LOV acrònim angles de List of Values), un criteri -simple o complex- de selecció de registres d’atribut determinat.

Per arribar a aquest model hem hagut d’integrar un nivell amb el seu predecessor jeràrquic, en el mapa mental de partida, la sub-categoria Diàleg de la categoria Mode de Expressió que era discordant amb la definició de la resta de categories del seu mateix nivell, en un únic nivell de detall.

Categories

Seguint la concepció d’arbre de continguts i establert el primer nivell de la nostra categorització -classificació- hem de definir com volem emmagatzemar la informació: si de manera estrcturada o no.

La ramificació que triarem per il·lustrar el procés d’elaboració del mòdul GENCOM ToolB és la d’arbre jerarquitzat a partir d’un node arrel, per tant la informació s’emmagatzemenarà de manera estructurada.

Tabular un arbre jerarquitzat és senzill tal i com podem veure en aquest exemple, on només cal relacionar un node amb el seu predecessor (qui és i de qui és fill@) per enllestir-ho:

El terme “Pare” inclòs en la columna ID_OBJECTE_PARE és una accepció propera al paternalisme, protecció,… no pas de génere.🙂

Qualsevol de les eines ofimàtiques (gratuïtes, o de pagament) disponibles del mercat ens permeten fer-ho sense tenir una perícia excepcional en el seu us, ja sigui mitjançant programari de bases de dades, fulls de càlcul o editors de text. Aquest fet és rellevant, doncs d’aquesta manera l’usuari pot tabular el seu coneixement en continguts coneguts pel sistema d’emmagatzematge que no requereixen d’una adaptació programàtica específica per a cada cas. El tàndem maquinari-programari semble estar del cantó de l’usuari en aquest cas, i aquest fet excepcional s’ha d’aprofitar.6

Això vol dir que el segon nivell de categorització tindria 27 subcategories. I llavors ens preguntarem: què fem en el tercer nivell?

  • Incloure les etiquetes? És a dir, llistar aquells atributs que perceben els nostres usuaris, el que ens facilitarà un canal de comunicació fluït amb ells.
  • Oferir de franc la categoria als usuaris? Sincerament, algú n’és capaç?
  • Ignorar-la i completar-la més endavant? Malgrat pugui semblar una manca d’ambició, l’experiència demostra en ocasions, que sempre és bo guardar-ne una a la recàmera.
  • Investigar la seva definició de manera paral·lela a l’evolució de la solució? Qui sap…

Etiquetes

Etiquetar és una acció humana quotidiana: qui no ha enganxat un post-it? En el nostre context, l’etiquetatge és una funcionalitat que li proporcionem a l’usuari per indexar el seu coneixement, a la seva manera. Aquest procés pot devenir força complex, però en aquesta aportació hi aplicarem una reducció definint-lo de manera conceptual, sense detall.

La gestió de les paraules clau de recerca -com les etiquetes- és un dels maldecaps als que haurem de fer front durant l’explotació de la solució, en incrementar-se el volum d’informació gestionat, s’incrementa exponencialment el nombre d’aquestes. L’etiquetatge gestionat en consens amb els usuaris, és una bona categoria per emmagatzemar el seu coneixement, i en concret aquell que no sol interpretar un programari: entre d’altres, el sentit comú.

Ignorar-la i completar-la més endavant

Malgrat pugui semblar una mala sol.lució, pot ser interpretada en el context d’interacció entre diferents grups de treball que participen en el disseny i desenvolupament en paral·lel de la solució i en aquests escenaris disposar d’una categoria lliure per integrar altres àrees o mòduls pot ser una estratègia assenyada.

Una categoria per interactuar amb la lògica programàtica de l’usuari, és a dir, la que crea el seu equip de desenvolupament. En una fase més o menys propera haurem de compartir la nostra solució parcial i sobretot, fer-la encaixar, tasca que no acostuma a ser gens fàcil.

Investigar la seva definició iterant

Aquesta actuació ens permetrà introduir canvis induits per l’evolució d’altres components del mòdul o canvis dels altres mòduls. El GENCOM ToolB no deixa de ser un component més dins del sistema. El primer pas en aquesta direcció, pot ser proposar als usuaris que revisin i validin la classificació utilitzada i definir el tercer nivell, a partir del segon.

I què lliurem?

Indistintament de l’estratègia que haguem decidit adoptar ja tenim un esoborrany mental de com comunicar-nos amb l’usuari, que podem plasmar visualment:

I que podem completar amb vàries versions que inclougin el concepte de la recerca entre les diferents categories, mitjançant llistes de valors.

O el deslligament del resultat d’una pàgina de recerca avançada.

NOTES

1Onacorpuscle – Dualitat tecno-humana actualment no és en línia per un conflicte amb el proveïdor.

2El grau d’atomització sovint s’associa al concepte de granularitat (granularity) en els els sistemes gestors de bases de dades (SGBD) disponibles enguany.

3Existeix gran nombre de programari lliure i de pagament anomenat genèricament mind maps que un conjunt de funcionalitats de diagramació, en el nostre cas utilitzem freemind perque és lliure i corre sobre plataforma linux, MS i Mac.

4M. Pinto, F.J. García y M.C. Agustín. Indización y resumen de documents digitales y multimedia. Editorial Trea, Vigo [2002] en línia en Earl Bond Sez – Classificació dels Gèneres Comunicatius.

5Un procés de “familiarització” o “asimilització” que consisteix en fusionar una categoria i una sub-categoria.

6Els principals fabricants de SGBD proporcionen una funcionalitat de càrrega de fitxers ofimàtics en diferents formats d’ús normalitzat entre aquest tipus de programari.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: